Com més lluny, millor?

gegants_gelUna vegada més, m’ha sorprès la qualitat que hi ha a casa nostra. Ja em perdonareu, però jo vinc d’un pseudosilenci en què les millors novel·les sempre eren d’autors estrangers, amb traduccions més o menys afortunades. I si una novel·la era bona, tractava, bàsicament, “coses nostres”.

I m’alegra molt veure que hi ha autors d’aquí que estan trencant el motlle i que són capaços de recrear panorames molt llunyans, com ara Ushuaia o Islàndia, sense perdre ni un punt de credibilitat i aplom.

Què he llegit, doncs, aquesta vegada? Ha sigut Gegants de gel, de Joan Benesiu, publicat per Edicions del Periscopi. Si us llegiu el resum que hi ha a la portada, ja veureu de què va: històries entrellaçades al voltant d’una taula de bar. Fins aquí, tot normal. Però us he de dir que a poc a poc la història enganxa i que hi ha imprevistos (aix, no puc dir-vos quins perquè seria un spoiler!) i que m’he trobat buscant els llocs que hi surten al Google Maps (jo, la freak!). També podreu veure pinzellades històriques, com ara el periple d’una part dels refugiats polonesos de la Segona Guerra Mundial.

Potser el que m’ha sobrat una mica són les mencions de llibres i autors (que, diguem-ho clar, no conec), que en algun punt m’ha semblat que no eren necessàries. A part d’això, tot plegat és pràcticament perfecte: història, presentació, experiència sensorial…

Ah, i tinc una anècdota: el llibre està escrit en valencià. I aquí servidora no se’n va adonar i es va pensar que hi havia una falta a la portada (aaaargh!) i va escriure a Edicions del Periscopi i tot. Sort que tenen moooolta paciència i em van fer veure la llum.

En resum: un molt bon llibre, que podeu regalar tranquil·lament la setmana que ve. O quan sigui, en realitat.

Propera parada: recomanacions per a Sant Jordi.

2 respostes a “Com més lluny, millor?

  1. Un altre llibre que passa a Islàndia?? A la saca! Ostres, d’aquest anava a passar, però ja m’he vist llegint-lo. Respira, XeXu, respira. Va, et poso a prova, quin et sembla millor, aquest o ‘El silenci del far’? Miraré de no comprar-lo abans de saber la teva resposta, però no prometo res.

    M'agrada

  2. Xeux, que no!!!!!

    Respira, noi, respira! No em dec haver explicat bé… “Gegants de gel” NO passa a Islàndia, sinó a Ushuaia, a l’altra punta! El que passa a Islàndia és, efectivament, “El silenci del far”. I si t’agraden els que passen en aquest país n’hi ha un altre, “Somnis de riolita”, que també vaig comentar fa un temps. Aquí tens l’enllaç:
    https://lilladeserta.wordpress.com/2014/07/01/en-morell-passa-per-islandia/

    Tots són diferents. Primer compra-te’n un i després l’altre. “El silenci del far” és tela… però aquest també… llegeix-te els resums i tria, noi!

    I aguanta, home, que només queda una setmana… 🙂

    M'agrada

Deixa un comentari